Laura Gost, La cosina gran

Aquesta novel·la ha estat la meva tria d’enguany per celebrar Sant Jordi. Sense una intenció prèvia (estava tan ben col·locada a la taula de la llibreria, té un tacte tan suau i una portada tan suggerent -el títol tampoc no em va deixar indiferent, jo som la cosina gran de la part de mon pare-) la vaig agafar. El petit argument de la contraportada em va cridar l’atenció i després vaig saber que -polèmiques dels llibreters i llibreteres a part- havia estat la novel·la en català més venuda a Palma en aquesta data tan assenyalada.

És la primera novel·la de Laura Gost, mallorquina de Sa Pobla (1993). Casualment fa ben poc vaig llogar Woody & Woody, curtmetratge del qual Gost és guionista i que va obtenir un molt merescut Premi Goya.

Gost ens presenta la història de dues al·lotes: na Rosa, que en començar el relat té 12 anys i la seva cosina gran, que en té 16. Na Tina ha anat a viure amb na Rosa i els seus pares després d’una tragèdia familiar. Ha quedat òrfena i la seva tieta l’acull a casa, en un petit poble que podem -o no- situar a la Mallorca rural a l’actualitat. A més dels tres membres que inicialment conformen la nova família nuclear de na Tina, trobam tres personatges més que esdevindran l’univers de les dues nines en el seu viatge iniciàtic cap a la joventut i posterior vida adulta. La família Montsó, formada pel pare (Marc) i pels dos fills (Miquel i Marcel) s’instal·la a la casa de veïnat i seran elements cabdals -sobretot els dos fills- de la història.

El punt de vista de la novel·la és el de na Rosa. Tot i ser una nina encara -i ser conscient, molt a pesar seu moltes vegades, de ser-ho- té una clarividència que a estones et deixa astorat. Autoregula molt bé les seves emocions i entén bé -si bé de vegades s’hi revolta en contra- els seus pensaments contradictoris. És molt conscient que travessa l’adolescència però, tot i així, és capaç de controlar-se i de no destorbar massa la tranquil·la vida familiar que li ofereixen els seus pares. Hi té molt bona relació, és una nina responsable amb els estudis i no genera conflictes fàcilment.

L’arribada de na Tina suposarà un daltabaix dins la família. Si bé els primers temps venen marcats per la compassió davant de la situació que li ha tocat viure i que ha trasbalsat inevitablement el seu camí de transició cap a la joventut, poc a poc i dia a dia és el fort caràcter de la cosina gran allò que farà remoure els ciments de la joveneta Rosa. Na Tina no és una al·lota fàcil. Moltes vegades no se sap què pensa, té una gran autoestima -o això pot semblar-, utilitza la desgràcia personal recent per sortir-se’n moltes vegades amb la seva (capricis diversos) i per manipular els tiets. És molt guapa i ho sap; exerceix un gran atractiu sobre el gènere masculí i al voltant d’aquest fet girarà gran part de l’argument de la novel·la.

Les figures masculines són molt més senzilles i planes. M’han generat un sentiment de tendresa els tres personatges, tant el pare com els dos fills, cadascun per motius diferents. La descripció que la narradora ens en fa passa pel filtre de l’atracció física i per uns primerencs sentiments amorosos, per tant la subjectivitat planeja per sobre la família Montsó que ens arriba com a lectors. Tot i així, no deixen de ser una ajuda narrativa per a l’evolució dels dos personatges femenins protagonistes; serveixen, en certa manera, de mirall per tal que es produeixi la plasmació del creixement d’ambdues al·lotes.

M’ha agradat molt la prosa de Laura Gost. Lluny de ser complicada, sí que diria que és complexa: les paraules són molt ben triades i crec que el seu punt fort és la descripció dels sentiments, dels dubtes i de les contradiccions internes de na Rosa en contraposició amb la suposada seguretat de la cosina gran.

Hi ha una part de la trama argumental que per a mi queda una miqueta coixa (no us la puc desvetllar…) però, tot i així, he passat molt de gust de llegir el relat: Una història que podria ser la de qualsevol de noltros en un indret que podria ser ca nostra.

Íntima i universal alhora, la història que ens regala Laura Gost no m’ha deixat indiferent. Crec que us agradarà llegir-la!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: